dilluns, 11 de juny del 2012

L'últim dia!

Generació Tri-Ni està a punt d'acabar la temporada. El dia 19 de juny, desprès de gairebé 30 programes que mesclen de la millor manera cultura i humor, serà l'últim dia. I a Ona de Sants-Montjuïc, s'està preparant un gran festival per celebrar-ho!

Dimarts 19 de juny, com a últim dia, tindràs la oportunitat de venir de públic al programa! Seran dues hores (de les 19h a les 21h) de records, sorpreses i molts continguts en un programa especial i emotiu. Volem que hi sigueu! Els que ens heu seguit des del principi, els que ens escolteu en directe o els que l'escolteu desprès!

Per venir de públic, envia'ns un correu a generaciotrini@onadesants.com per confirmar la teva assistència! No t'ho perdis! Places limitades!

Però abans, demà dia 12 de juny, falta fer el penúltim programa que està per confirmar que sigui un programa especial per l'assistència d'un animal a l'estudi nº1 de Ona de Sants! T'ho perdràs?

Fins aleshores!!!!!!!!!!!

Per cert! Ona de Sants ja té aplicació exclusiva de Android! Baixa't l'aplicació i no paris d'escoltar la ràdio del barri des de tot arreu!

dimecres, 23 de maig del 2012

Frank Rojo

Dimarts passat va venir Frank Rojo. El cantant ens va explicar la seva ínitma relació entre Catalunya i Andalusia, i com ho ha aplicat a través de la música. Us deixem aqui un dels seus directes.


dimecres, 18 d’abril del 2012

Hamlet Store, la botiga del teatre

HamletStore, la botiga on-line on es pot comprar i vendre material teatral. 

Dues empreses gironines, una informàtica i una productora teatral, troben la solució a un problema de fa temps: Què se'n fa de les escenografies i objectes teatrals d'una funció que ja s'ha fet? HamletStore, dóna una segona vida a aquests objectes i ofereix comprar a preu de segona mà verdaderes relíquies que sinó haurien acabat al magatzem plenes de pols o a la deixalleria per falta d'espai. 

Al cap i a la fi una iniciativa per valorar econòmicament i ecològicament tots aquests elements que malgrat ser efímers, tenen un cost. 

La pàgina web va adreçada tant a productores teatrals de totes les mides com a particulars que busquin un objecte estrafolari o amb un valor sentimental o que hagi passat per les mans d'algun actor famós. 

Des de Generació Tri-Ni, animem a la Marta Fluvià, que ens va atendre la trucada en directe el dimarts passat i a tot el seu equip a fer gran el projecte. Enhorabona! 

dijous, 29 de març del 2012

DE LES CRISIS -sí, sí...-


Són les onze del matí i estic esmorzant una torrada amb aguacate i salmó... Em ve al cap una imatge i tot seguit el pèl de punta… Serà això? Un ase fa girar una arcaica roda de molí; enganxat amb uns arnesos a la seva fàctica fe, caminant sense camí, i sense fer-ne al caminar.

Em pregunto: Cal passar una crisi?

Tot això va començar fa uns anys... I està bé que es facin lectures històriques, sinó la gent oblida i tatxa, i titlla, i no entén... Jo no en sóc un expert en tot això... però sóc observador; i de fet, us faig venir per aquí, per treure-us per allà...

La crisi econòmica del 2007 no ha fet mal. L’estat de crisi no és un període despreciable. Despreciable són les accions o els pensaments; i molt de tant en tant també algunes persones... La crisi econòmica ens va dur a una crisi política. Uns polítics que no saben gestionar una crisi són uns polítics que no accepten una crisi. I més enllà d’això... no calia observar massa... contínuament als telenotícies surten imatges de despreciables persones que utilitzen la seva força de poder per beneficiar-se individualment amb diners de tots... De la crisi política en passem alegrement a una de social: la gent no té diners, no té prestacions socials, i se’ns comença a tallar els dos pilars bàsics; el del creixement mental (educació) i del físic (sanitat).

Curiosament; o no tant, jo vaig caure en gràcia fa un temps. I fa un temps que porto pensant. No un dia, ni dos, ni una setmana ni tampoc un mes. Sinó dos anys. Dos anys de de crisi. Dos anys de deconstruir, -que no destruir- per poder tornar a construir. (cal lamentar que ni el DIEC ni el GDLC no recullin la paraula deconstruir, perquè és una cosa que es fa més sovint del que es pensa... –per contra, la RAE sí que ho fa...-).

Tornant al fil: durant aquests dos anys, he tingut la despreciable sensació d’estar perdent temps de vida. D’estar-me ofegant en un pantanós llac negre, ple d’algues que em xuclaven l’enteniment i envoltat de sirenes que no em deixaven despertar. D’on sorgeix aquesta idea, d’on s’entén el malgastar el temps? No pot ser sinó d’una visió del temps com a alguna cosa a gastar!!!! El temps com un preu, el temps com a valor, que cotitza a l’alça o a la baixa, que gastes o inverteixes, que aprofites o perds... És la inútil perspectiva del ludopata encegat, que contínuament vol jugar al joc del capitalisme i capitalitza la seva vida amb un valor “X”. Ara sóc rentable socialment; o ara no. I quan no ho ets la melancolia, com un món que se’t tira a sobre, t’abrasa amb tot el seu foc. I no és fins que la sort mata el drac que pots tornar a néixer. (I d’”X” n’haurem de parlar... Perquè no es pot controlar tot a la vida, i l’atzar és un fat desfet).

I tant refer per a què?
QUÈ PER A QUÈ? PER A VIURE MILLOR!!! Per a ser més persona, per a caminar sense una soga al coll, per agaudir dels plaers, i acceptar els dolors. LA CRISI ÉS UN MOMENT DE GLÒRIA VITAL. La crisi és com el primer vent de tardor que fa caure les fulles, és com l’aire que purifica el pudor d’una habitació enracida, o com el paper en blanc davant d’un escriptor: tot per escriure i tot per contar. Ara el que cal esbrinar és la habilitat d’aquest escriptor... esperem no tornar a premsar pedra sobre pedra, com aquell ase de què parlàvem. Si és així, no en farem pas oli, sinó engrunes del passat.





















dimecres, 28 de març del 2012

MOLTA MÚSICA

Al programa del dimarts 27 de març, vam parlar de moltes coses, entre d'altres de Macaco, Mishima i Madonna! Aquests tres grups de música, que l'única cosa que tenen en comú és que comparteixen la seva inicial i que les seves cançons tenen com a tema recorrent l'amor, van llençar ahir els seus nous àlbums. Macaco amb "El Murmullo del Fuego", amb una cançó inèdita en català: la república de la Tramuntana i el primer senzill: Love is the only way, amb ritmes senzills i una lletra que combina l'anglès i castellà. Mishima amb el seu senzill l'última ressaca ens presenta el seu nou CD "L'Amor Feliç", que no fuig de l'estil inconfusible del grup i la veu característica del cantant. Finalment Madonna, amb 53 anys i uns ritmes molt sensuals, ha tret nou àlbum i ha saltat a les llistes d'èxits de tot el món amb el seu: give me all your luvin

Us deixem amb els seus videoclips:

MACACO - LOVE IS THE ONLY WAY

MISHIMA - L'ÚLTIMA RESSACA

MADONNA - GIVE ME ALL YOUR LUVIN

Dimarts que ve, no hi ha programa, però desprès de Setmana Santa, tornarem amb més i millors continguts en el nostre programa que ja serà el 21è! No te'l perdis! 

diumenge, 4 de març del 2012

VIATGE A UN PAÍS AFRICÀ


El dimarts dia 6 de març, tindrem a l'estudi d'Ona de Sants, una noia que dissabte marxa al Senegal a fer un projecte de cooperació a l'escola d'un poble. Li preguntarem sobre el voluntariat i la solidaritat en temps de crisi, els detalls sobre el projecte que hi va a fer i quins són els indrets que no pots deixar de visitar quan vas al Senegal. Tot això i més, dimarts a Generació Tri-Ni. 

dijous, 23 de febrer del 2012

UN PROGRAMA DE PEL·LÍCULA


Des que va començar l'any, a Generació Tri-Ni, hem estat parlant MOLT de Cinema.

Van arribar els Gaudí, la incertesa de si Pa Negre estaria nominat als Oscars, varem entrevistar a Lazaro Mur, actor de la pel·licula catalana, diumenge van ser els Goya, amb un clar guanyador: "No habrá paz para los malvados" i el retorn de Pedro Almodovar per "La piel que habito", que també van guanyar un Bafta. 

Gran presència catalana als Goya amb pel·lícules com "Eva" i "Arrugues", el llargmetratge d'animació que passa en un geriàtric. 

Desprès de tot això, arriba el cap de setmana dels premis més prestigiosos: Els Oscar. Aquest diumenge, entrada la matinada, se celebraran els premis a Hollywood i el dimarts que ve explicarem com ha quedat la cosa. De moment, la gran favorita és "The Artist", la pel·lícula musical muda en blanc i negre. 

I continuarem fent-nos ressò de les movilitzacions ciutadanes que s'estan duent a terme aquests últims dies amb una vaga d'estudiants convocada pel dimecres 29 de febrer.